Propostes per Barcelona

• Introducció ús de la bicicleta

La ciutat condal sempre ha atret mirades atentes sobre urbanisme i mobilitat. No en va, sovint ha suposat un referent tant a nivell nacional com europeu en algunes de les solucions aplicades en els seus carrers. La seua relativa compactació, alta densitat i clima mediterrani, són els ingredients per a tot tipus de propostes, que de vegades són un èxit i altres, no tant. Pel que fa a la bicicleta, després de l’explosió de Velocity a finals de segle, la ciutat va començar a mirar de reüll els pedals, amb algunes decenes de quilòmetres de carril bici, una mica d’aparcament i poc més. No va ser fins 2007, que fou pionera en el servei de bicicleta pública, entesa com a mitjà de transport (més enllà del mitjà publicitari que es pretenia per a aquests sistemes).

En següents anys hi ha hagut un desenvolupament progressiu de la infraestructura ciclista, especialment marcat per l’anterior legislatura, on es va traçar un pla de construcció molt ambiciós de carrils bici. No obstant això no es va arribar als objectius finals, ni en qualitat ni quantitat.

També es va remodelar el servei de Bicing, sense tot just aportar canvis estructurals del servei més enllà d’una rentada de cara (més tecnologia, més e-bicis, més extensió), deixant moltes oportunitats en un calaix, per a un dels serveis públics més emblemàtics i necessaris a la ciutat.

Lamentablement, poques més iniciatives s’han enlairat en favor de la bicicleta, com la seua presència en entorns escolars, fomentant el seu aparcament segur i/o en espais comunitaris, ajudant a una fiscalitat favorable o fins i tot amb una normativa municipal a l’altura de la seua dignitat.

En el que portem de legislatura, hi ha hagut una reculada molt important en l’aposta per la bicicleta, tant que s’han parat tots els projectes de construcció específics, i no hi ha ni un criteri clar sobre la seua construcció de qualitat. El treball de planificació prèvia s’ha deixat de costat, i a nivell institucional la bicicleta ha deixat d’existir. Les últimes propostes de l’ajuntament són més similars a dissenys fallits com els de Madrid, o directament es pinten línies en el sòl sense solta ni volta.

En l’àrea metropolitana existeix una intenció favorable sobre la bicicleta, amb els projectes bicivia impulsats des de l’AMB, però que segueixen sense marcar una millora substancial pel que fa a la bicicleta en òptica interciutadana. El mateix passa amb serveis de bici pública (el Bicing només funciona a Barcelona, i no és compatible amb els serveis d’altres municipis), així com aparcament segur: El Bicibox, que és un èxit rotund, no s’acaba d’implantar en els llocs on més demanda latent hi ha.

El cas de Barcelona en comparació amb municipis circumdants és excepcional. L’ús de la bicicleta en localitats confrontants com per exemple l’Hospitalet de Llobregat o Badalona és testimonial.

• Proposta d’avingudes on instal·lar corredors

D’acord amb la infraestructura disponible i sobre la base de possibles nous traçats que siguin permanents, els següents corredors suposen una eina essencial perquè la bicicleta sigui protagonista durant desplaçaments en temps de confinament pel COVID-19. El criteri de selecció subratlla aquelles avingudes que minimitzen marrades, connecten barris de manera eficient, són amples (2 o més carrils de circulació per sentit) i per tant permeten fàcilment assignar carrils exclusius, que amb el trànsit actual no suposen cap afectació al trànsit motoritzat.

S’han dividit en dues tipologies: cinc solucions de corredors, i cinc de connexions (creuaments):

  Corredors:

• Itinerari centre: Plaça universitat-pelai-plaça catalunya-urquinaona
  Connexió extremadament bàsica en un centre de la ciutat que avui dia és una autopista deserta, amb multitud de carrils de circulació (fins a 6 en ple centre) i que mereix una infraestructura segura de manera urgent. Com tot centre, ho és de transport, comercial, de serveis, etc.

• Eix Pau Clarís – Via Laietana
  Connexió muntanya-mar que travessa el centre de la ciutat i permet creuar-lo en qüestió de pocs minuts de manera segura i ràpida. Des de l’avinguda Diagonal fins al passeig Colón (port), i allargable fins al barri de Barceloneta.

• Via Augusta
  Tram que parteix de la falda de la muntanya fins a l’avinguda Diagonal, que discorre de forma semi-corbada per la zona alta de la ciutat. Una artèria que avui en dia és un autèntic corredor del motor, pot habilitar-se perfectament per a ser amiga de les bicis.

• Passeig Zona Franca
  Donant continuïtat al carril bici interromput, en un districte obrer i que arriba fins al port comercial i molta de la indústria de la ciutat. És una artèria per a trànsit de camions que necessita un pas ciclista segur. És la continuació natural del tram de ronda General Mitre cap a la mar.

• Creu Coberta/ Passeig Maragall
  Dues avingudes bidireccionals en les quals es pot reservar perfectament un carril de circulació per a bicicletes, en dos districtes on per la seva configuració històrica, aquestes vies són essencials per a una agilitat i fluïdesa màximes. Perdre’s per carrers alternatius paral·lels (que moltes vegades no hi ha) a aquests dos carrers, suposa multiplicar el temps de desplaçament. Connecten barris perifèrics cap al centre i viceversa.

• Habilitar passos ciclistes en tots els ponts dels rius Besós i Llobregat
  Passeig Santa Coloma, ponts de mercabarna, pont del Molinet, etc. Els quals no disposen actualment d’infraestructura ciclista, en alguns casos essencial per a permetre el pas de bicicletes que d’una altra manera està prohibit.

Connexions (creuaments) importants que actualment no estan resoltes atès que els ciclistes realitzen les diferents connexions per la vorera.

1. 1. Connexió Plaça Espanya
      Connexió summament important perquè és un dels nodes principals de la ciutat (entrada i la sortida): Plaza España connecta amb els carrils bici de l’Avinguda Paral·lel, la Gran via de les Corts Catalans (sentit Hospitalet i sentit Barcelona centre), el carril bici del carrer Tarragona i el Carrer Creu Coberta.
   2. Connexió Plaça Verdaguer
      Donar continuïtat per la calçada als diferents carrils bici que creuen aquest punt, fins ara es realitzen per la vorera amb el consegüent conflicte i mínima distància. Parlem dels carrils bici (en tots dos sentits) de l’Avinguda Diagonal i Passeig de Sant Joan.
   3. Connexió Bidireccional Ronda Sant Pere
      Connexió des del Passeig Sant Joan directament fins a plaça Catalunya, plaça Universitat i la Gran Via.
   4. Connexió Carrer Aribau amb el Carril bici de Consell de Cent i Diputació
      Tot i existir una connexió de carrils bici en la vorera amb la Avinguda Diagonal, aquesta és estreta i no permet el distanciament, necessitat d’habilitar el pas per la calçada
   5. Connexió Plaça Glòries
      Crear enllaços factibles per la calçada per als carrils bici de l’Avinguda Diagonal i l’Avinguda Meridiana que travessen la plaça Glòries i que l’estat actual obliga al ciclista a circular per la vorera per passos molt estrets.

• Altres comentaris
• Comunicar a la ciutadania que la bicicleta és una opció de mobilitat recomanable per als desplaçaments autoritzats pel seu baix risc davant el contagi i per a contribuir a la descongestió del transport públic.
• Establir zona 30 en tota la ciutat amb un pictograma de la bicicleta per a visibilitzar. Simbologia específica ciclista.
• Baixar a calçada les voreres-bici per a permetre major distància entre vianants i ciclistes.
• Adaptació semafòrica per a ciclistes i vianants.
• Les bicicletes públiques han de funcionar, igual que qualsevol altre transport públic. Re-obrir el Bicing i que sigui gratuït mentre duri l’estat d’alarma, l’empresa ha de garantir la neteja de les bicicletes desinfectant els manillars. Campanya de conscienciació recomanant als usuaris l’ús de guants amb la finalitat d’evitar contagis.
• Contramà: Les bicicletes podran circular contra direcció als carrers de sentit únic
• Promoure la policia amb bicicleta: intervencions eficaces, coneixement de l’entorn, sensibilitat particular per als més fràgils, etc. Proposta d’avingudes on instal·lar corredors

Propuestas para Barcelona

• Introducción uso de la bicicleta

La ciudad condal siempre ha suscitado miradas atentas sobre urbanismo y movilidad. No en vano, a menudo ha supuesto un referente tanto a nivel nacional como europeo en algunas de las soluciones aplicadas en sus calles. Su relativa compactación, alta densidad y clima mediterráneo, son los ingredientes para todo tipo de propuestas, que a veces son un éxito y otras, no tanto. En lo que respecta a bicicleta, tras la exposición de velocity a finales de siglo, la ciudad empezó a mirar de reojo a los pedales, con algunas decenas de km de carril bici, algo de aparcamiento y poco más. No fue hasta 2007, siendo pionera en el servicio de bicicleta pública, entiéndase como medio de transporte (más allá del medio publicitario que se pretendía para estos sistemas).

En siguientes años ha habido un desarrollo progresivo de la infraestructura ciclista, especialmente marcado por la anterior legislatura, donde se trazó un plan de construcción muy ambicioso de carriles bici. Sin embargo no se llegó a los objetivos finales, ni en calidad ni cantidad.

También se remodeló el servicio de Bicing, sin apenas aportar cambios estructurales del servicio más allá de un lavado de cara (más tecnología, más e-bicis, más extensión), dejando muchas oportunidades en un cajón, para uno de los servicios públicos más emblemáticos y necesarios en la ciudad.

Lamentablemente, pocas más iniciativas han despegado en favor de la bicicleta, como su presencia en entornos escolares, fomentando su aparcamiento seguro y/o en espacios comunitarios, ayudando a una fiscalidad favorable o incluso con una normativa municipal a la altura de su dignidad.

En lo que llevamos de legislatura, ha habido un retroceso muy importante en la apuesta por la bicicleta, tanto que se han parado todos los proyectos de construcción específicos, y no hay ni un criterio claro sobre su construcción de calidad. El trabajo de planificación previa se ha dejado de lado, y a nivel institucional la bicicleta ha dejado de existir. Las últimas propuestas del ayuntamiento son más similares a diseños fallidos como el de Madrid, o directamente se pintan líneas en el suelo sin ton ni son.

En el área metropolitana existe una intención favorable sobre la bicicleta, con los proyectos bicivía impulsados desde la AMB, pero que siguen sin marcar una mejora sustancial en lo que respecta a la bicicleta en óptica interciudadana. Lo mismo pasa con servicios de bici pública (el bicing sólo funciona en Barcelona, y no es compatible con otros servicios de otros municipios), así como aparcamiento seguro: El bicibox, que es un éxito rotundo, no se acaba de implantar en lugares donde más demanda latente hay.

El caso de Barcelona en comparación con municipios circundantes es excepcional. El uso de la bicicleta en localidades colindantes como por ej. l’Hospitalet de Llobregat o Badalona es testimonial.

• Propuesta de avenidas donde instalar corredores

De acuerdo con la infraestructura disponible y en base a posibles nuevos trazados que sean permanentes, los siguientes corredores suponen una herramienta esencial para que la bicicleta sea protagonista durante desplazamientos en tiempos de confinamiento por covid-19. El criterio de selección subraya aquellas avenidas que minimizan rodeos, conectan barrios de forma eficiente, son anchas (2 o más carriles de circulación por sentido) y por tanto permiten fácilmente asignar carriles exclusivos, que con el tránsito actual no suponen ninguna afectación al tráfico motorizado. 

Se han dividido en dos tipologías: cinco soluciones de corredores, y cinco de conexiones (cruces):

Corredores:

• Itinerario centro: Plaça universitat-pelai-plaza catalunya-urquinaona 

Conexión extremadamente básica en un centro de la ciudad que hoy en día es una autopista desierta, con multitud de carriles de circulación (hasta 6 en pleno centro) y que merece una infraestructura segura de forma urgente. Como todo centro, lo es de transporte, comercial, de servicios, etc.

• Eje Pau clarís – Via laietana 

Conexión montaña-mar que atraviesa el centro de la ciudad y permite cruzarlo en cuestión de pocos minutos de forma segura y rápida. Desde la avenida diagonal hasta el paseo colón (puerto), y alargable hasta el barrio de Barceloneta.

• Via augusta 

Tramo que parte de la falda de montaña hasta la avenida diagonal, que discurre de forma semi curvada por la zona alta de la ciudad. Una arteria que hoy en dia es un auténtico corredor del motor, puede habilitarse perfectamente para ser amiga de las bicis.

• Passeig zona franca 

Dando continuidad al carril bici interrumpido, en un distrito obrero y que llega hasta el puerto comercial y mucha de la industria de la ciudad. Es una arteria para tránsito de camiones que necesita un paso ciclista seguro. Es la continuación natural del tramo de ronda general mitre hacia el mar.

• Creu coberta / passeig Maragall  

Dos avenidas bidireccionales en las que se puede reservar perfectamente un carril de circulación para bicicletas, en dos distritos donde por su configuración histórica, estas vías son esenciales para una agilidad y fluidez máximas. Perderse por calles alternativas paralelas (que muchas veces no hay) a estas dos calles, supone multiplicar el tiempo de desplazamiento. Conectan barrios periféricos hacia el centro y viceversa.

• Habilitar paso ciclista en todos los puentes entre ríos besós y llobregat

Passeig santa coloma, puentes de mercabarna, pont del molinet, etc. Que no disponen actualmente de infraestructura ciclista, en algunos casos esencial para permitir el paso de bicicletas que de otro modo está prohibido.

Conexiones (cruces) importantes que actualmente no están resueltas dado que los ciclistas realizan las diferentes conexiones por la acera.

1. Conexión Plaza España 

Conexión sumamente importante porque es uno de los nodos principales de la ciudad (entrada y la salida): Plaza España conecta con los carriles bici de la Avenida Paral·lel, la Gran vía de les Corts Catalanes (sentido Hospitalet y sentido Barcelona centro), el carril bici de la calle Tarragona y la Calle Creu Coberta.

1. Conexión Plaça Verdaguer

Dar continuidad por la calzada a los diferentes carriles bici que cruzan este   punto, hasta ahora se realizan por la acera con el consiguiente conflicto y mínima distancia. Hablamos de los carriles bici (en ambos sentidos) de la Avenida Diagonal y Passeig de Sant Joan. 

1. Conexión Bidireccional Ronda sant pere

Conexión desde el Passeig Sant Joan directamente hasta plaça Catalunya, plaça universitat i la gran via.

• Conexión Calle Aribau con el Carril bici de Consell de Cent y Diputació 

A pesar de que existe una conexión de carriles bici en la acera con la Avinguda Diagonal, esta es estrecha y no permite el distanciamiento, necesidad de habilitar el paso por la calzada

1. Conexión Plaza Glories

Crear enlaces factibles por la calzada para los carriles bici de la Avenida Diagonal y la Avenida Meridiana que cruzan la plaza Glòries y que el estado actual obliga al ciclista a circular por la acera por pasos muy estrechos.

• Otros comentarios
• Comunicar a la ciudadanía que la bicicleta es una opción de movilidad recomendable para los desplazamientos autorizados por su bajo riesgo ante el contagio y para contribuir a la descongestión del transport públic.
• Establecer zona 30 en toda la ciudad con un pictograma de la bicicleta para visibilizar. Simbología específica ciclista.
• Bajar a calzada las acera bicis para permitir mayor distancia entre peatones y ciclistas.
• Adaptación semafórica para ciclistas y peatones.
• Las bicicletas públicas han de funcionar, igual que cualquier otro transporte público. Re-abrir el Bicing y que sea gratuito mientras dure el estado de alarma, la empresa debe garantizar la limpieza de las bicicletas desinfectando los manillares. Campaña de concienciación recomendando a los usuarios el uso de guantes con el fin de evitar contagios.
• Contramano: Las bicicletas podrán circular a contramano en las calles de sentido único

Promover la policia en bicicleta: intervenciones eficaces, conocimiento del entorno, sensibilidad particular para los más frágiles, etc.

Si te interesa más información, puedes contactarnos en oficina@conbici.org